Humor, pensaments i records per homenatjar un veí únic, en Rafa Juncadella

► CLICAR a l'enllaç

Un ejemplo de vida, Rafa Juncadella

[Fotos] Homenatge a Rafa Juncadella

Comparteixo l'escrit de Juan Antonio Ciller, 
jo no ho hagués explicat tan bé. 


Companys , amics...ahir l’aforament del teatre popular de NOU Barris va quedar totalment col·lapsat davant l'allau d'un públic entregat a la causa de Rafa JUNCADELLA que va voler homenatjar-en el seu lloc d'acció i d'adopció el seu estimat NOU Barris. 

Més de 500 incondicionals es van citat per donar-li l'últim testimoni d'amor a què ha estat el seu líder social i referent veïnal durant més de trenta-cinc anys. 

continua llegint ▼

Amb els acords musicals de "Nicaragua, Nicaraguita" del cantant Nicaragüenc Javi Lopez, es va donar la benvinguda a tots els assistents a l'acte i seguidament van començar els parlaments dels diferents representants dels grups en els quals Rafa, era el seu "alma mater" i fundador de molts de ells. 

Un a un, els testimonis van començar impregnant a tota la sala de somriures, i emocións i de moments divertits recordant les seves vivències, al costat de Rafa, durant els seus anys de convivència. 

Així, els diferents grups implicats en l'acte, amb la complicitat dels assistents, van carregar d'emotivitat la d'actes. 

Grups com, el Comitè de Solidaritat amb Nicaragua, la Xarxa d'intercanvis de Coneixement, La Plataforma d' 'entitats de Roquetes, la Xarxa 9 Barris Acull, la Coordinadora de Cultura de Nou Barris, la Casa Comunal de Boris Vega de Nicaragua, el Centre juvenil Salesià de Mataró, El Col.lectiu de Teatre EPMA, així fins a un total de quinze entitats, van donar una gran i emotiu comiat al seu "tutor", company i amic Rafa JUNCADELLA. 

La representació del Centre Juvenil Salesià de Mataró i el Col·lectiu EPMA de Mataró, la van formar un nodrit grup d'unes trenta persones, entre exsocis del Centre i socis del Col·lectiu. 

Va ser llegida una carta personal de Quim Trunas cap a Rafa, que el mateix es va encarregar de llegir i que va donar una gran càrrega emocional a la seva lectura. 

Al final de l’acte, amb una carta llegida per germana de Rafa, Rosa, donant les gràcies a tots pel gran afecte demostrat cap al seu germà, es va donar per finalitzat l'acte. 

En definitiva una gran vetllada / homenatge, entre somriures i llàgrimes que va reflectir el gran afecte que tots sentim pel nostre estimat Rafa Juncadella. 

Ara a esperar el proper dia vint per l’homenatge que se li dispensarà a Mataró i que se li lliurarà, als seus familiars, el merescut títol de "fill adoptiu de la Ciutat de Mataró. 
JACL

Homenatge a Rafa Juncadella.

Avui a les 17h, tenim una cita al @ateneu9b per donar un merescut homenatge al nostre Rafa Juncadella, fundador de la nostra entitat @xic9barris. 
Us esperem !!!

Rafa_Betevé.mp4 (2012)

Rafa_10 aniversari Centre Ton i Guida (2016)

Rafael Juncadella, amigo, confesor, educador y cooperante

► CLICAR a l'enllaç

El Tot Mataró !

► CLICAR a l'enllaç

Rafa Juncadella: compromís, solidaritat i humanitat

► CLICAR a l'enllaç

Entrevista Rafael Juncadella - 2004

► CLICAR a l'enllaç

De mi compañero Patxi Elizo

Sea este un pequeño homenaje, a este gran hombre, que a pesar de nuestras diferencias que las había, siempre admiré, quise y respeté... Va por ti Rafa hasta siempre. 😘😘😘

El legado del Freire de Nou Barris

► CLICAR a l'enllaç

 | ADIÓS A UN REFERENTE

El maestro Rafa Juncadella, fallecido este jueves a los 87 años, defendió durante décadas la cultura como herramienta emancipadora en este distrito popular.

Fue el impulsor de la escuela de adultos, el festival de sopas del mundo, la red de intercambio de conocimientos y el hermamiento con Nicaragua

Helena López
Domingo, 10/02/2019 | Actualizado a las 11:18 CET
El Periódico 
(mañana saldrá publicado)

Les nostres veus per a tu, Rafa!

Carlos Mejía Godoy - Nicaragua, Nicaragüita

Ay, Nicaragua, Nicaraguita
Recibe como prenda de amor
Este ramo de siemprevivas y jilinjoches
Que hoy florecen para vos

Cuando yo beso tu frente pura
Beso las perlas de tu sudor
Mas dulcita que la frutita de tiguilote
Y el jocote tronador

Ay, Nicaragua, Nicaraguita
Mi cogollito de pijibay
Mi pasion se enterro
En ei surco de tu querencia
Como un granito de maiz

Es tu saliva alaste y dulcita
Como la savia del marañon
Que restaña con alegria todos los dias
Mi rebelde corazon

Ay, Nicaragua, Nicaraguita
La flor mas linda de mi querer
Abonada con la bendita Nicaraguita
Sangre de Diriangen

Ay, Nicaragua sos mas dulcita
Que la mielita de tamagas
Pero ahora que ya sos libre, Nicaraguita
Yo te quiero mucho mas

Radio ABC Stereo

Estelí, 08 de Febrero del 2019
"Un abrazo a todos y adelante amigos", fueron parte de los últimos mensajes que envió Rafael Juncadella, el cooperador español que dejó una huella imborrable en Estelí, especialmente para los habitantes del barrio Boris Vega.

► CLICAR a l'enllaç

Un petit i personal homenatge !!!

Joan Flores Constans

Hoy me he enterado del fallecimiento a los ochenta y siete años de Rafa Juncadella, creador, a finales del siglo pasado, de la Xarxa d’Intercanvi de Coneixements en el Centre Cívic Ton i Guida del barrio de Roquetes, en Nou Barris, en Barcelona, tras media vida de servicio a los demás.

Yo conocí a Rafa Juncadella en su otra media vida, allá por 1975, en sus últimos años como sacerdote salesiano, porque fue mi profesor de religión, tutor de clase y una de las personas a las que debo el rasgo intelectual del que estoy más satisfecho: el escepticismo.

seguir leyendo ▼

En el verano de 1974, a mis quince años, camuflado en un expositor vertical de la colección Libro de Bolsillo de Alianza de la Papereria Roger de mi pueblo, vi un libro que me llamó la atención; se llamaba El Anticristo y su autor era un desconocido Friedrich Nietzsche. Sea porque en mi casa, gracias a mi abuelo, un anticlerical militante, se respiraba cierto ambiente antirreligioso, o porque, por la razón que sea, ya se estaba gestando en mi interior la rebelión anticristiana -el hecho de ser durante siete años alumno de una escuela religiosa seguro que tenía algo que ver-, compré el libro y lo leí de un tirón -escribiendo numerosas anotaciones en los márgenes; aún conservo el ejemplar-, y me di cuenta de que ese tal Nietzsche ponía en palabras algunas de las ideas que me llevaban rondando por la cabeza desde hacía unos años. Por supuesto, hice acopio de todos los títulos del autor que pude conseguir -algunos me interesaron mucho, como Así habló Zaratustra; otros más bien poco, como El nacimiento de la tragedia; con los más, La gaya ciencia, por ejemplo, no entendí nada- y así pasé el verano más antirreligioso de mi vida.

Rafa Juncadella, es decir, el Padre Juncadella, ya estaba en la escuela antes de mi sexto de Bachillerato -plan antiguo, Bachillerato Elemental, Bachillerato Superior, reválidas, COU, etc.; los que superáis los cincuenta y muchos sabéis de qué os estoy hablando-, pero en ese curso le tocó ser tutor de mi clase, sexto A, y profesor de religión. Envalentonado por mi descubrimiento -¡ay, qué osada es la ignorancia!-, el primer día de clase me reuní con él en su despacho, un cuchitril impresentable en el que para cerrar la puerta había que mover las sillas, y le expuse que no estaba dispuesto a cursar la asignatura de religión. Me dijo que, a pesar de ser una asignatura obligatoria, estaba dispuesto a satisfacer mi petición siempre y cuando se la justificara; le expliqué mi camino veraniego a Damasco -oportunamente antisaulista- y, con más osadía que razonamiento, puse a parir a la Historia Sagrada, a la Biblia, a los profetas y a los apóstoles, descalifiqué a la Iglesia Católica -de la cual formaba parte el Colegio Salesiano San Antonio de Padua de Mataró, del que yo era alumno y él profesor- y reprobé la Doctrina Eclesiástica y a toda la jerarquía. Fue casi una hora de entrevista, en la que él solo intervino para pedirme alguna aclaración -no me hizo ningún reproche ni ninguna rectificación- y, con toda seguridad, el mejor discurso que he podido dar en mi vida. Lo curioso fue que, al término de la entrevista, se me quedó mirando en silencio unos instantes -que a mí me parecieron siglos-, silencio que rompió cuando me dijo que estaba de acuerdo, que no hacía falta que cursara religión, que más valía un escéptico convencido que un católico borreguil; tenía que acudir a las clases, por supuesto, y estar atento a lo que allí se decía, pero no me examinaría de sus contenidos sino de los de una lista de libros que debía leer y comentar por escrito, entre los que se incluían el propio Anticristo, las Confesiones de San Agustín, el Cándido de Voltaire, las Cartas de San Pablo, Por qué no soy cristiano de Bertrand Russell, fragmentos de Hume, Berkeley y Kierkegaard que él mismo me facilitó, ciclostilados, y, entre algún otro que no recuerdo, una antología de los Ensayos de Montaigne -también de su propiedad-, el libro que, desde entonces, ha forjado, página a página, mi posicionamiento intelectual y no solo con respecto a la religión. Este pacto, por supuesto, era secreto: ni mis compañeros ni mis profesores podían saber nada, un secreto que guardé hasta final de curso y que es la primera vez que revelo en público. Ah, por cierto, mi nota en la asignatura de “Religión” de ese curso fue un Notable; así consta en la certificación de mi Libro de Calificación Escolar, firmada, por cierto, por un tal R. Juncadella.

Aparte de esta cuestión personal, cuya resolución ha permanecido en mi recuerdo como uno de los instantes fundamentales de mi vida, a él se debió que los alumnos de 6º pudiéramos ir sin bata; que se habilitara un local, en el bar del centro, para poder fumar en el recreo del mediodía, y que la asistencia a la misa semanal fuera voluntaria -por supuesto, yo no pisé la iglesia en todo el curso-. Pero ya por entonces, su idea del compromiso social pasó muy por delante de su compromiso con la comunidad salesiana; fue fundador del grupo Verderol, el germen de la posterior Coral Primavera per la Pau que lideró Genís Mayolas; a él se debió la creación, en locales de la escuela, de un Centro Juvenil Salesiano formado por alumnos de la escuela y por muchachos del barrio de Cerdanyola, un extrarradio de Mataró en el que, paradójicamente, se ubica el colegio, un gheto degradado por la delincuencia y las drogas ya en aquel entonces; la apertura de los patios de la escuela, que incluían campos de fútbol, basquet, hockey y balonmano reglamentarios, además de jardines y espacios de ocio los fines de semana para que los chavales del barrio pudieran jugar; y la creación de un precedente del Banco de los Alimentos, que debíamos sufragar los alumnos -ese era un colegio privado, una escuela para élites económicas y sociales, en el que nos colamos algunos que no cumplíamos ninguno de esos requerimientos- a beneficio de las familias más desfavorecidas del barrio de Cerdanyola, todo ello en franca confrontación con la Dirección de la escuela y, me temo, con la jerarquía salesiana.

Poco después de terminar el Bachillerato, me enteré de que Rafa había colgado los hábitos, aunque en mi interior siempre he pensado que, para bien de mucha gente además de para el suyo propio, “se los colgaron”. Y no albergo ninguna duda de que Rafa, el Padre Juncadella, hizo mucho más por la comunidad desde su puesto en Nou Barris que diciendo misa domingo tras domingo.

Sit tibi terra levis

Estelianos lamentan fallecimiento de Rafa Juncadella

Mor Rafael Juncadella, activista de les Roquetes que defensava l’accés universal a la cultura

► CLICAR a l'enllaç

Sempre a la nostra memòria !!! ♥ (1931-2019)

Ernesto Baquer escribe desde Uruguay:

" Uno recuerda tantas cosas de él. Y pensando, ve todo lo bueno que hizo. Estoy seguro que, desde el otro barrio, seguirá mirando con simpatía las Xarxas y todas las tareas a las que dedicó su vida. Pienso que nos llama a NO descansar en paz, y sí a trabajar por una mejor humanidad. Por favor, exprésales estos sentimiento a su gente.

► CLICAR a l'enllaç

► CLICAR a l'enllaç

Aquesta foto ens arriba des Estelí (Nicaragua)

Xarxa 9 Barris Acull

Rafael Juncadella i Urpinas, portador e impulsor desde Lille de la idea del Festival de Sopes, nos ha dejado.
Como él mismo diría: “nadie muere mientras hay alguien que lo recuerda”
¡¡¡RAFA, VAS A SER ETERNO!!!

Descansi en pau un gran home.

Descansi en pau un gran home.
Un home bo que va treballar fins al final dels seus dies per a les persones mes desprotegides i per a la unió de tots els pobles i cultures.
Gracies Rafa.

Vida i obra d'un gran home, mestre i amic, Rafa Juncadella Urpinas:

Rafael Juncadella va néixer a Sant Vicenç dels Horts, va fer‐se salesià i, amb la seva tasca docent i solidària, va esdevenir un referent social fonamental per a tota una generació d’alumnes i ciutadans.
Amb generositat, intel∙ligència i sentit de la responsabilitat, ha emprès nombroses iniciatives a Catalunya i també a Nicaragua, totes elles orientades a l’alfabetització i a l’atenció i el suport als desvalguts. A hores d’ara continua duent a terme, d’una forma abnegada, la seva labor admirable a Nou Barris (Barcelona).

seguir llegint ▼

La seva figura, definida per uns valors sòlids i per una coherència indefallent, constitueix un exemple clar de dignitat i de fermesa, que entenem que mereix el reconeixement de les nostres institucions.

Juntament amb aquesta petició, us fem arribar un breu resum de les principals fites de la seva biografia.
Currículum vitae de Rafael Juncadella i Urpinas:

En Rafael Juncadella i Urpinas va néixer el dia 1 d'octubre del 1931 a Sant Vicenç dels Horts, província de Barcelona.

Després de 3 anys al seminari de Martí Codolar, és ordenat sacerdot salesià al Juny del 1957.
La seva primera destinació (1958), com a, és als "Hogares Mundet", llavors residència per a nens
desprotegits, depenent de la Diputació de Barcelona.
Un any després (1959), és destinat, com a professor, a l'Escola professional Salesiana de Sarrià.
Un any després (1960), és destinat al col∙legi San Bernardo a Osca. Aquí residirà 6 anys com a professor.
A l'any 1966, és destinat al Col∙legit Salesià de Rocafort a Barcelona, també com a professor.
Funda la Comunitat d'ABSIS,( Compromís Social i polític per a joves, al marge de les autoritats dels últims anys de la dictadura franquista).

Funda el primer Centre Juvenil Salesià mixt del' estat espanyol per a joves adolescents de les barriades de Barcelona, sense cap vinculació directa al col∙legi salesià.

Després de 4 anys d ́intensa activitat al col∙legi Salesià de Barcelona, el provincial salesià, li recomana una temporada de descans i “un canvi d’aires “ al "tranquil" col∙legi de Mataró. Era el mes de setembre de l'any 1970, quan arribava a Mataró.

Residí en el col∙legi Salesià de Mataró cinc anys, (1970/1975 ),on portà una frenètica activitat religiosa, educativa, social i política.
Va fundar el Centre Juvenil Salesià, amb la finalitat d’acollir els joves del barri de Cerdanyola. Més endavant,ampliaria el seu radi d’acció a tota la ciutat de Mataró.

El Centre Juvenil arribà a tenir més de 250 afiliats que compartien activitats lúdiques, culturals,esportives i religioses. Entre aquestes, destacaven les activitats solidàries, com les visites als hospitals, residències i les ajudes als més necessitats.

Dintre del Centre Juvenil es va comprometre, cada vegada més, amb grups d’acció política de la ciutat i al barri de Cerdanyola, aleshores perseguits pel règim de l’època.

Dintre del propi col∙legi, més concretament a l’anomenada “Casa Blanca”, va donar acolliment a les incipients organitzacions per a la democratització del país .

L’any 1973 organitzà la primera campanya de recollida de paper i ampolles de cava (Acció 73) amb la participació de més de 500 joves arribats de tot Catalunya. Els beneficis de la campanya “Acció 73”, es destinaren a la compra del “Local Social del Poble“,al barri de Cerdanyola i, més concretament, al carrer València on, a partir de llavors, es farien totes les reunions de les comunitats de veïns i les incipients entitats sindicals i polítiques. És per aquest motiu que, a l’any 1974, se'l proposa com a “Mataroní de l’Any “.

L’any 1975, veient que hi havia molts ciutadans de Cehegín (Murcia) vivint a Mataró, va proposar a un professor del Col∙legi Salesià, que també era de Cehegín, organitzar una romeria‐convivència anual amb tots els “Cehegineros” de la ciutat. Aquesta iniciativa d’en Juncadella es va materialitzar el mes de setembre de 1976, al voltant de la festivitat de la "Virgen de las Maravillas", patrona de Cehegín i a hores d’ara, l’Associació Murciana, després de 40 anys, continua fent les trobades anuals.

Influenciat pels aires del Concili Vaticà II i per las seves reflexions, va penjar els hàbits als 45 anys i s'instal∙là al barri de la perifèria de Barcelona: Nou Barris, on resideix des de 1977.

Aquest mateix any, començà a donar classes d’adults en el barri, a l’escola Freire.

Fundà l’activitat “La Cultura va de Festa” en la qual participen unes 60 entitats de Nou Barris. Desde fa 23 anys, aquesta activitat se celebra el segon diumenge del mes de maig.

Juncadella se sent còmode exercint la professió de mestre d’adults. Ja porta fent‐la 63 anys( 1952).

Fa quasi tres dècades (1988), fundà la “Xarxa ’intercanvi de coneixements“ en la qual participen actualment unes 350 persones, amb 45 intercanvis de coneixement diferents.

Ha creat el “Festival Internacional de Sopes”, com a excusa per engreixar el teixit social i, alhora, crear una estreta relació entre els “nous veïns”, majoritàriament estrangers.

Nicaragua ocupa un lloc primordial en les preferències socials de Juncadella. Des del primer cop que va anar a aquesta nació, cap al 1986, ha viatjat al país centreamericà en 30 ocasions. L'any 1986 va lluitar contra la dictadura del General Somoza, des d’una escola d’ alfabetització, on va treballar tres anys —dos amb els sandinistes al poder i un amb el govern de Violeta Chamorro. Va romandre a Nicaragua fins que el delegat d’educació, que va portar l’executiu de la presidenta Violeta Chamorro, el va fer fora al∙legant que era “una persona nociva per al país”.Potser perquè ensenyava a llegir i escriure als camperols, als malalts i als marginats.

Allà a Nicaragua, a la ciutat de Estelí i en el barri marginal de Boris Vega, ha creat, amb l’ajuda del Comitè de Solidaritat per Nicaragua i Centre Amèrica, la “Casa Comunal” on s’imparteixen classes de costura, cuina, alfabetització i informàtica a tots els voluntaris que recluta en el barri.

A Boris Vega, ( Estelí, Nicaragua), a través d ́Ajudes del Fons Català de Desenvolupament i conjuntament amb el Col∙lectiu de Teatre EPMA de Mataró, han construït la "Casa del Adolescente"un espai destinat a impartir cursets formatius per a joves del barri on es puguin reeducar amb tallers de construcció, electricitat i informàtica .

Ha confraternitzat el barri de Boris Vega (Estelí ‐ Nicaragua) amb Nou Barris (Barcelona) i tots els segons diumenges de mes, un centenar d’afiliats a la seva causa organitzen,a la via Júlia,el “Mercat Solidari”. Els recursos del mercat, “a preu favorable”amb els objectes que la gent prèviament els regala, són destinats a mantenir el centre de Preescolar comunal de Boris Vega(construït amb l’ajuda del Comitè de Solidaritat de Nou Barris.) També han construït a Boris Vega, amb les seves iniciatives, la Biblioteca popular, la ludoteca i la instal∙lació del clavegueram i lavabos del Boris Vega.

Ha exportat a Boris Vega el seu “Festival de Sopes”, que tants bons resultats han estat donant al seu barri Barcelonès de Nou Barris. Ell sempre diu que l’excusa és “apropar” la gent perquè es coneguin i visquin en un món més solidari.

El diari“NOU” d’Estelí, en data de 26 de desembre de l'any passat escriu: “Per les seves gestions i la seva organització comença a arribar el progrés al barri de Boris Vega que compta, entre d’altres, amb la millora dels carrers". Segueix dient aquest diari: “Aquest any, un dels propòsits és que, amb la cooperació de “Famílies Unides”, es recolzi la instal∙lació dels serveis sanitaris en cada una de les llars del barri, un cop instal∙lat el clavegueram, que també va ser possible gràcies a la cooperació Catalana".

El seu compromís personal perdura a hores d’ara des de Nou Barris com a President del Comitè de Solidaritat per Nicaragua i Centre Amèrica de Barcelona(Nou Barris.).

A l’any 2003, l’Ajuntament de Barcelona li va atorgar la “Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona” per la seva lluita a favor de les persones i entitats de Nou Barris i la seva cooperació internacional.

Els últims anys, a travallat incansableme alNou Barris iRoquetes treballant activament com a professor de Català i Castellà per agent nouvinguda i desocupats.

Recentment , (26 d'octubre del 2018), a estat guardonat amb primer premi RAFA JUNCADELLA dedicat a la cooperació, valors cívics i preservació de la llegua Catalana organitzat per ÒMNIUM CULTURAL i que porta el seu con a homenatge a la seva trajectòria d'activista veïnal en defensa de la cohesió social a Nou Barris utilitzant la cultura com a principal eina d'intervenció i transformació.

Mataró, 15 de desembre del 2018

Institut Escola Trinitat Nova

Entrevistem al Rafa Juncadella.

El dimecres 24 d'octubre vam anar a conèixer al Rafa Juncadella al Centre Ton i Guida del barri de Roquetes. Primer a classe vam pensar què li volíem preguntar. Nosaltres ja sabíem que era mestre i que era molt gran.
La primera impressió quan el vam veure va ser que no semblava tan gran com ens havien dit. Per la seva manera de caminar i per les coses que explicava semblava més jove. Ens va explicar moltes anècdotes de quan ell era petit i anava a l'escola. Recordava moltes experiències viscudes amb els seus germans, amb els pares i també ens va impressionar molt que havia viscut la guerra.
De la seva vida de mestre sabem que primer va ser mestre de nens petits i més endavant va ser mestre d'adults a Nou Barris a l'escola Freire. Ha viatjat moltes vegades a Nicaragua, a la ciutat d'Estelí. Allà també va treballar de mestre i va ajudar a crear una escola al barri de Boris Vega. Segueix molt unit a aquest projecte.
Quan no estava a Nicaragua aquí a Nou Barris ha col·laborat en actes molt importants com "La Cultura va de Festa" que ja fa quasi 40 anys que es fa cada mes de maig al parc de la Guineueta. En un altre viatge a França va conèixer el "Festival de sopes del món" i ara aquesta festa ja fa uns anys que es fa a la Via Júlia gràcies a la seva proposta.
En aquest primer contacte amb el Rafa hem vist que podria ser interessant que sortís al nostre documental. La seva vida és un model de compromís i generositat, sempre està a punt per ajudar als altres. Encara falta molt i haurem de conèixer més persones però hi ha una frase que ens va dir que ens ha semblat molt important: "La cultura ens fa lliures".