Ni usura ni censura; als carrers fem Cultura!
La Cultura Va de Festa 2013
Quan la festa és cultura, els somnis es canten als quatre vents. S'encomanen i s'escampen. Quan la cultura va de festa, es balla la ràbia. Quan la cultura va de festa, s'obren les finestres dels nostres espais. Aire fresc.
Quan la cultura va de festa, la llibertat és una nena que riu amb l'espectacle. Quan la festa és cultura, la dignitat és un pare donant la mà i la cara.
Quan la cultura va de festa, es comparteixen els errors i les derrotes. I aprenem i avancem.
continua llegint ▼
Quan la cultura va de festa, escrivim la nostra història i ens fem fortes. Quan la festa és cultura, l'endemà la ressaca és dolça i la memòria recorda que junts ho podem tot.
Quan la cultura va de festa, constatem que no ens faran callar; que si no ens deixen parlar, les parets ho faran per nosaltres; i si les esborren, mantindrem intacta la memòria per compartir la nostra història i no perdre mai el nord.
La cultura va de festa perquè la censura està de caça. Que no cacin les nostres consciències. Que esborrin els nostres murals o censurin els nostres cartells no esborrarà del mapa la nostra història.
Quan la cultura va de festa, la usura tremola de por, i la por canvia de bàndol. I si la festa és cultura, la soledat no ens pot.
Mentre la cultura va de festa, els usurers -polítics i banquers- continuen la seva partida perversa, com qui juga a arrencar cebes, irrompent per les finestres a treure'ns de les nostres llars.
Quan la cultura va de festa, la consciència compartida es fa denúncia i cabreig. Quan la festa és cultura, ens ajuntem perquè volem. Perquè preferim narrar un altre conte.
Quan la festa és cultura, un somriure són deu mil revoltes.
Quan la cultura va de festa, expliquem la història dels qui cooperem i somniem mentre construïm alternatives de transformació social, de dignitat i de cultura viva. Quan la festa és cultura, totes i tots guanyem i hi tenim cabuda.
Perquè tenim dret a un sostre digne; perquè volem cridar als quatre vents les injustícies que ens ofeguen; perquè estem fartes de prepotència i abusos de poder; perquè recordem perfectament el què hi havia escrit als cartells i les parets que han volgut silenciar. Perquè volem llibertat. Llibertat d'expressió. Llibertat de moviment. Llibertat de consciència. Llibertat per decidir. Llibertat per decidir sobre el propi cos. Llibertat de reunió. Llibertat sexual. Dret a la informació. Llibertat per desobeir la por. Llibertat per combatre l'odi, l'autoritarisme i les polítiques retrògrades que ens volen pobres.
Perquè la cultura és la nostra riquesa; i la memòria, la lluita contra l'oblit. I perquè és la nostra cultura exercir la llibertat sense demanar permís.
El primer diumenge de maig, la llibertat va de festa.
Al parc de la Guineueta, de sud a nord i d'est a oest, el primer diumenge de maig obrirem les finestres dels nostres espais; sumarem projectes comunitaris, cooperatius i d'intercanvi. Ens contagiarem. Ballarem la ràbia gràcies a la tasca organitzada pels companys de les Nou Barris Naits; compartirem tallers oberts i deu mil revoltes amb els espectacles, donarem la mà als nens i nenes dels nostres barris, que riuran amb l'espectacle. Donarem la cara per ells, pels nostres barris i pels nostres projectes. Amb vells i petits i joves que, sembla, vénen com sempre carregats de forces i idees noves.
Juntem-nos, ballem-ho tot i que la usura se'n vagi per on ha vingut, amb la cua entre les potes. Per uns barris en què la cooperació i la transformació social són la nostra riquesa i la nostra dignitat. Per tot això i més, prenem el carrer, els parcs i les places!
“Mentre qui escrigui la història sigui només el poder,
alçarem en la memòria barricades de paper”
Feliu Ventura
Ni usura ni censura; als carrers fem Cultura!
